Sovint quan es parla de Ciència s’arronsa el nas. Pot semblar que és cosa de quatre friquis tancats en un laboratori al voltant d’una poció pudent. Però això no deixa de ser un estereotip pràcticament caducat.
Ensenyar ciència és fer obrir els ulls als infants a tot allò que tenen al voltant, i observar fenòmens que tot sovint resten invisibles sinó és atenta la mirada. Es tracta d’un procés en què intervé l’observació, la conversa, l’experimentació, i la reflexió posterior. I tot això durant totes les etapes educatives.
De tots els processos que acabo d’esmentar voldria centrar-me en la conversa, eina imprescindible en ciència, des dels més petits fins als més grans de l’escola, en rotllana o en un xat dirigit a l’aula, al pati o en una passejada de natura.
A l’aula de ciències sovint sentim allò de «profe, et pots morir si dorms amb plantes a l’habitació», i és llavors quan hem de posar en marxa tot l’engranatge de l’educació científica. El jove ha elaborat la seva pròpia explicació (errònia llevat que visquis rodejat per infinites plantes), d’acord amb el seu punt de vista.
La conversa al voltant d’aquesta afirmació, és d’un gran valor, doncs amb ella l’alumnat va organitzant les seves idees, i va sent capaç de fer-se preguntes, i finalment posar paraules a allò que va aprenent, fer pensament, en definitiva El llenguatge i l’aprenentatge de la Ciència van molt de la mà, i no s’hi val a dir “ho sé, però no sé com explicar-ho”, hem d’ajudar-los a organitzar allò que han observat i preguntat, i al final fer un discurs ben raonat (per tant, ple de coneixement) que poden explicar als seus companys i companyes (els grans a escriure), o als seus familiars… Així l’alumnat de 1r d’ESO pot arribar a construir la següent explicació al final del procés:
Si t’agraden les plantes, en pots tenir a l’habitació, és cert que consumeixen oxigen per obtenir la seva pròpia energia igual que les persones, però en cap cas una, dues o tres plates esgotaran l’oxigen que hi ha a la teva habitació.
Convido a totes les mares, pares tiets, àvies… a parlar amb aquests infants i adolescents a observar el món que ens envolta, i a fer conversa amb ells.
Fa pocs dies sortint de l’escola a les 17:00 vaig somriure al sentir a un nen que li deia a la seva mare:
“mama, perquè ara vens a buscar-me per la nit?”
BONA SETMANA DE LA CIÈNCIA!
Loles Rasós. Cap d’estudis de secundària. Professora de ciències.
